Hi ha llibres que arriben de manera silenciosa i, tot i així, deixen una empremta fonda. Obres que no només expliquen una història, sinó que formulen una advertència, un crit, una invitació a mirar-nos en el mirall. El gat i les estrelles, de Jordi Lara, és un d’aquests llibres rars. Una novel·la que es desplega com una faula distòpica, però que alhora funciona com un diagnòstic del nostre temps i com una defensa apassionada de la sensibilitat, de la vocació i de l’art.
Vivim temps accelerats. Temps on la crisi climàtica amenaça la continuïtat dels ecosistemes, on la polarització creix fins a esdevenir fractura, on un capitalisme cada vegada més agressiu devora la profunditat vital, i on la tecnologia —que havia de connectar-nos— sovint ens deshumanitza. Davant d’això, l’art pot semblar un luxe. Però la novel·la de Lara ens recorda que és exactament el contrari: l’art és un refugi, una resistència, una necessitat.
1. Un món devastat que parla del nostre present
La novel·la ens situa en un futur proper —o potser massa present— en què el planeta ha estat devastat. La natura ha estat humiliada, espoliada, i amb ella, també la cultura. El món que retrata és un espai ferit, però no tan allunyat del que ja comencem a entreveure: sequeres prolongades, desaparició d’espècies, migracions climàtiques, desertificació, extinció de rituals i coneixements.
Lara ho formula amb una claredat inquietant:
“Si no hem sabut preservar la natura, tampoc hem sabut preservar l’art.”
Aquest paral·lelisme —natura i art com a béns fràgils, essencials i interdependents— és una de les claus profundes de la novel·la. Allò que és finit, bell i vulnerable sempre és el primer que es perd en temps de crisi.
2. La vocació com a espurna perduda
Una de les idees centrals de l’entrevista que inspira aquesta reflexió és una sentència contundent:
“El capitalisme ens ha fet oblidar el concepte de vocació.”
Vivim immersos en un sistema que converteix gairebé tot en mercaderia: el temps, l’atenció, la creativitat, fins i tot les relacions. En aquest escenari, la vocació —allò que fem no perquè sigui rendible, sinó perquè ens crida per dins— s’ha convertit en un luxe o, pitjor encara, en una excentricitat.
La protagonista de El gat i les estrelles, una jove musicòloga, encarna justament això que hem perdut: la recerca del sentit, la necessitat de trobar una última guspira de bellesa en un món que sembla renunciar-hi.
En aquest sentit, la novel·la és un retorn als orígens: a la pregunta fundacional de què vol dir fer art, i de què vol dir ser humà.
3. L’ombra de la tecnologia i el pensament únic
Lara ho diu sense embuts:
“Ens trobem davant una tecnologia que ens aclofarà i una extrema dreta que vol un pensament únic.”
Aquest doble risc és un dels motors de la novel·la. Per una banda, la tecnologia —que podria ser emancipadora— esdevé una eina de vigilància, control i uniformització. Per l’altra, la polarització política alimenta discursos de por, simplificació i reduccionisme.
A El gat i les estrelles, aquest doble eix de poder precipita un món on la llibertat creativa perilla, on l’artistes són apartats, on la societat prefereix una tranquil·litat superficial a una veritat profunda.
És, en el fons, un advertiment: quan renunciem a pensar, renunciem també a sentir.
4. El refugi dels creadors: una comunitat contra la foscor
Una de les imatges més potents de la novel·la és la reserva d’artistes: un lloc ocult on els creadors es refugien del món, conscients que la seva tasca encara pot ser llavor de futur. No és una comunitat idealitzada, sinó un espai de resistència: precari, fràgil, però ple de dignitat.
Allí, els artistes no creen per al mercat, ni per a les audiències, ni per a un algoritme. Creen perquè no poden fer altra cosa: perquè la vocació és més forta que la por.
En aquest refugi, l’art és una manera de dir “encara som aquí”, encara que el món invoqui la destrucció.
5. Canvi climàtic, polarització, capitalisme: el context que fa necessari el llibre
La força de El gat i les estrelles no rau només en la seva trama, sinó en la capacitat d’articular preguntes essencials sobre el nostre present. La novel·la no és només una advertència, sinó un instrument de consciència.
Canvi climàtic
La destrucció ambiental no és metàfora: és realitat. El llibre ens obliga a preguntar-nos fins a quin punt la devastació és conseqüència de la nostra incapacitat d’escoltar.
Polarització social
En un món que s’alimenta de titulars ràpids i de discursos enfrontats, l’art ofereix matisos, complexitat i profunditat.
Capitalisme extractiu
Quan tot es converteix en producte, l’art esdevé resistència. I Lara defensa aquesta idea amb contundència.
Tecnologia desbocada
La velocitat ens desorienta. La informació constant ens anestesia. Només la sensibilitat ens pot tornar a connectar amb el present.
6. L’art com a últim acte de llibertat
Una de les frases més colpidores del llibre és:
“Retornar a l’ésser humà la incerta dignitat d’un últim acte artístic.”
Aquest “últim acte” és una metàfora potentíssima: l’art com a darrera frontera davant la deshumanització. Quan tot s’ensorra, quan el món sembla perdre la seva llum, un gest creatiu —per petit que sigui— pot encendre una espurna.
És un recordatori que la bellesa sempre ha estat una forma de resistència.
7. Preguntes obertes al lector
Aquest llibre no busca respostes ràpides. Obre portes, no les tanca. I potser el seu valor més gran és la manera com ens convida a pensar.
Aquí tens algunes preguntes per continuar la conversa:
- Què estem disposats a sacrificar per mantenir la comoditat?
- Hem perdut el sentit de la vocació en un món governat pel mercat?
- Pot l’art salvar-nos de la desesperança global?
- Com podem preservar la natura si no preservem també la sensibilitat?
- Quin paper té la bellesa en temps de crisi?
- La tecnologia ens allibera o ens adorm?
- Podem imaginar un futur on la creativitat sigui central, no perifèrica?
Aquestes preguntes no són només literàries. Són polítiques. Són humanes.
8. On comprar El gat i les estrelles
Si vols endinsar-te en aquesta obra imprescindible, aquí tens alguns enllaços on la pots trobar:
📚 Amazon
📚 Casa del Llibre
https://www.casadellibro.com/libro-el-gat-i-les-estrelles/9788410488625
📚 Laie
https://www.laie.es/
📚 Abacus
https://www.abacus.coop/
📚 Llibreria Ona
https://www.onallibres.cat/
📚 Llibreria Fan Set (València)
https://www.fanset.org/
9. Conclusió: una crida a la consciència
El gat i les estrelles és molt més que una novel·la distòpica. És una meditació sobre el sentit profund de l’existència en un moment en què tot sembla desfer-se. És un homenatge a l’art i a la vocació, i alhora una denúncia de les estructures que ens volen obedients, uniformes i desconnectats.
En un món on el capitalisme busca beneficis immediats, on la política s’alimenta de por, on la natura s’esgota i on la tecnologia accelera més del que podem pensar, l’art és potser l’últim espai on podem respirar.
Aquest llibre és una invitació a recuperar aquesta respiració.
A recordar que encara és possible crear.
Encara és possible estimar.
Encara és possible resistir.
I que, en última instància, potser la nostra salvació com a espècie dependrà no de la força, sinó de la sensibilitat.
Estrategias efectivas para tu negocio. 
Deja un comentario